Como todos sabéis -y si no lo sabéis es porque no me leéis.. xD-, esta semana me ha afectado una severa afonía, que estoy segura que hubiera sido del todo mitigable de no haber sido por una gran frase:
"Pues tendrás que aguantar hasta las tres".
Tooooooooma... pues sí, tendré que aguantar, pero hasta las tres semanas de no poder hablar.
Això és per a dir-los el nom d'un animalet, que no en té cap culpa: ASES!. I sembla mentida que siguin companys de feina (supose). Com que a ells no els ha passat mai trobar-se malament. És que estem arribant a un nivell de "burrera". Entre Rajoy, conselleria i alguns tocacollons, al final serà delicte,fins i tot, posar-se malalt. Millora't, Isabel. Besos des d'Eivissa.
ResponderEliminarPer cert, que m'agrada molt el teu bloc. Té frescor i alhora inclou reflexions molt enriquidores. Et felicite.
Mil gràcies pel teu comentari, i sí, suposes bé! Ja t'explicaré de què va la cosa... perquè és al·lucinant!! Jo, sense veu, he aprofitat els dies de baixa que de moment em pertoquen, que són 3 sense el document mèdic! Però dilluns a fer feina com una campiona... Ah, i amb una manteta de flors, que no et dic el fred que passem al Cap de Llevant!
ResponderEliminarAlmenys a una li va tocar baixar del seu pedestal encara que fóra per menys d'un hora per fer guardia¡¡¡
ResponderEliminarSis grups sense profe i sols un profe de guardia¡¡¡ Així anem i anirem¡¡¡
Què vols que et digui, no em fan gens de llàstima!! xD
Eliminar